Sandro Rosell, conversant aquesta tarda amb Paul Gozé a Perpinyà.

El Camp Nou serà, el proper mes d’abril, seu de la gran festa del Catalanisme. Si la burocràcia entre federacions no ho impedeix i es garanteix que la gespa no en sortiria prou malmesa, es jugarà un partit entre els Arlequins de Perpinyà (la USAP), i un rival a confirmar (probablement, Toulouse), recuperant  els temps en què el rugby omplia amb facilitat l’estadi de Montjuïc, abans que el futbol esdevingués esport nacional per imposició del règim. L’acord ha estat segellat per Paul Gozé, president de la USAP, i Sandro Rosell, president del FC Barcelona.

Aquell dia, es complirà una nova promesa electoral que va fer Rosell. I és que, si bé el FC Barcelona és el principal referent català pel que fa al futbol (que no l’únic), la USAP ho seria per al rugby, amb il·lustres exemples com ara el recentment estrenant domini en català: www.usap.cat o l’Estaca com a himne oficial.

Històricament, el rugby ha estat instrument d’unió entre cultures oposades, fet impulsat per la implicació de Nelson Mandela a Sud-àfrica durant l’apartheid. Des de llavors, s’han mantingut intactes els valors del fair play, d’aquest esport de villans jugat per cavallers que esdevenen camarades un cop xiulat el final del partit, durant el “tercer temps” que sol tenir lloc al bar més proper.

El rugby és, també, un dels esports més curiosos pel que fa a la composició de l’equip, on comparteixen camp els jugadors d’enorme talla, situats en primera línia de la melé, amb els jugadors d’ala, de cos més àgil i menut on tots practiquen l’esport defensiu i ofensiu alhora.

Durant els propers mesos, el rugby serà irremeiablement notícia, en motiu dels playoffs per als mundials de l’any que ve, el tercer event esportiu amb més espectadors, per darrere dels JJOO i els Mundials de futbol (per davant de la Superbowl). Tindrà lloc a Nova Zelanda, donant la opció als All Blacks de revalidar el títol a casa, doncs l’últim cop va ser el 1.987, en la seva primera edició. No ho tindran fàcil pel grup que els ha tocat, així que els tocarà ballar la haka a consciència, la dansa d’origen maorí amb la qual pretenen intimidar els seus rivals.

Esperem, doncs, gaudir d’un partit de referència a l’abril, en una de les iniciatives per impulsar una de les seccions minoritàries i, sobretot, amb la pretensió de cultivar els valors del Catalanisme fins la bandera, mai millor dit: inundant la grada de senyeres i compartint un sentiment més enllà de les fronteres.

Si el Barça és “Més que un Club”, la USAP també.

Clara Lapiedra

About these ads